RSS

ELS TELÈFONS MÒBILS


Bon dia seguidors del blog!

Avui us volem parlar sobre l’evolució dels telèfons mòbils en la nostra societat.
En el moment que van començar a aparèixer, tan sols servien per trucar i com a molt per enviar missatges, eren molt grans i incòmodes de portar a la butxaca.
Aquí us en deixem una imatge:
A mesura que han anat passant els anys, les seves funcions han canviat molt fins el punt que actualment poden arribar a substituir les càmeres, les llanternes, les ràdios, els reproductors de música, els ordinadors i fins i tot els GPS!
Aquí us en deixem també una imatge:


Avui en dia són poques les persones que surten de casa sense aquest aparell, i la veritat és que té més avantatges dels que ens pensem: pots establir connexió amb altres persones de manera immediata, és fàcil d’utilitzar (la majoria de joves han aprés a fer-lo funcionar de forma autodidacta) i si és fa entendre a l’alumne fins i tot el podem utilitzar com a eina de treball.

De quina manera podem els educadors beneficiar-nos d’aquesta situació?

Com a futures educadores pensem que el fet de treballar amb eines com el telèfon mòbil poden beneficiar l’interactivitat dels alumnes a l’aula i poden d’aquesta manera sentir-se més actius i participatius a les classes, pot ajudar als alumnes a conèixer noves funcions d’aquesta eina que ells només coneixien com un joc.  Hem de tenir present però el mòbil pot ser també perillós si no s’utilitza de la manera adequada i se’n fa un mal ús.

Què en penseu vosaltres? No sigueu tímids i deixeu-nos els vostres comentaris.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

2 comentaris:

Tenim el riure a favor ha dit...

Si li sabem treure tot el potencial a l'smartphone pot ser una eina molt útil per ensenyar, el problema és que els alumnes facin un bon ús d'aquest.

Per cert, molt bon post!

Unknown ha dit...

S'ha arribat a un punt en que es fa difícil viure sense aquests aparells i la seva tecnologia. Si a tots nosaltres ens prenguessin els mòbils ni que fos un sol dia, molts patiriem i no sabriem que fer, ni on anar, ni com parlar amb la gent, ni com comunicar-nos ni res. Crec que hi estem massa enganxats, però també crec que és el camí que ha seguit la societat, així que...ENDAVAANT!!

Publica un comentari a l'entrada